QUÈ ENS PASSA A LES PINEDES DE CASTELLNOU DE BAGES?

L'any 1977 es va fundar l'Associació de Propietaris de Pinedes.

Com a detall anecdòtic, en els seus Estatuts s'hi establia com a una de les seves finalitats “La de procurar que la moral y buenas costumbres sean guardadas” o “La defensa de los intereses y derechos de los asociados parcelistas frente a terceros, incluso ante el promotor de la urbanización y Administración de la misma, si fuera necesario”. L'article 4 també és molt interessant perquè parlava de qui podria ser soci de l'entitat i mireu amb quin redactat més encertat “Serán socios de la Asociación los propietarios de parcelas de terreno situadas en la Urbanización Pinedes de Castellnou, los que reuniendo la calidad de propietarios de aquellas, soliciten su admision y sean admitidos”.

Per tant, inicialment, l'Associació de Propietaris de la urbanització de Les Pinedes va ser creada amb uns objectius i unes finalitats molt diferents de les que té l'actual Comunitat de Propietaris de Pinedes. Diria jo que fins i tot contràries. Molts propietaris se'n van fer socis pensant que això sempre seria així i amb la il·lusió de crear una zona residencial on les seves famílies podrien viure en plena natura i en un ambient de bona convivència i seguretat. I el que és més important, ho van fer lliurement sabent que podrien deixar de ser-ne quan ho desitgessin.

Més endavant, aquesta Associació de Propietaris es va convertir en una Entitat Urbanística de Conservació. Aquesta nova entitat es va crear amb l'objectiu de facilitar la gestió del manteniment dels carrers i els serveis de la urbanització en bon estat. Les quotes es cobraven als propietaris a través de l'Organisme de Gestió Tributària.

L'any 1988, l'Entitat Urbanística de Conservació de Pinedes va adquirir una porció de terreny rústic d'11.000 m2.

El primer gran error va ser comprar aquesta porció de terreny a nom de l'Entitat. Segurament la intenció va ser bona però les conseqüències van ser nefastes. Jo crec que el fet de no informar adequadament a tots i cadascun dels propietaris, va fer que aquesta operació es pogués tirar endavant sense massa oposició: “se facultó tan ampliamente como en derecho fuere menester al presidente de la Entidad, para comprar la porción de terreno vallado”.

Aquesta compra, s'hauria d'haver fet a nom dels particulars que hi haguessin estat interessats i no incloure-hi a tots els propietaris de la urbanització.

Tant difícil hagués estat que els interessats s'haguessin constituït en una Comunitat de propietaris privada, amb els seus Estatuts i les seves normes i haguessin gestionat aquesta parcel·la comuna a la seva manera, sense obligar a tothom a ser-ne propietari? Sabien, els propietaris que hi van votar a favor o els propietaris que ni van votar, que aquesta parcel·la comuna implicaria formar part d'una comunitat de propietaris de la que ningú podria deixar de formar-ne part mai més, encara que no la volguessin o que els fos perjudicial? Sabien que cada propietari, en les condicions que es van acordar, pagaria una quota diferent i que aquesta podria ser de fins a 15 vegades més elevada per a alguns, d'obligat compliment amb el perill d'embargament de totes les seves propietats en cas de denúncia d'impagament? Sabien que encara que un propietari tingués 5 parcel·les, només tindria un vot a l'hora de decidir quines quotes s'haurien d'aplicar cada any? Sabien que fos quina fos la seva situació econòmica, sempre es veurien obligats a pagar aquestes quotes?

Forçar a propietaris a comprar una segona propietat compartida amb la resta, no és ètic ni és facilitar la convivència entre els veïns, sinó tot el contrari.

D'acord que ningú va impugnar aquesta decisió, diuen els advocats que defensen a no se sap qui, però com es pot impugnar una cosa que es desconeix? Per què els entesos en lleis no van explicar de manera entenedora a tots els propietaris implicats què significava i quines conseqüències futures tindria aquesta operació? És que aquestes persones no hi tenien dret? La resposta és senzilla perquè només cal veure qui n'ha sortit més beneficiat dels conflictes entre els habitants de Les Pinedes.

L'any 2001 es va informar als membres de l'Entitat Urbanística de Conservació de Pinedes que aquesta s'havia de dissoldre per llei. En Assemblea, els propietaris de Pinedes van votar a favor d'aquesta dissolució. Com a conseqüència, els carrers i vials de la urbanització van passar a dependre de l'Ajuntament del poble. En aquell moment, la urbanització estava formada per 277 parcel·les privades i la parcel·la comuna rústica que va ser adquirida per l'ara dissolta Entitat de Conservació.

Aquest és, al meu entendre, el moment clau en el que el conflicte s'hauria d'haver resolt. En el moment de la dissolució, la urbanització de Les Pinedes passava a ser una zona residencial on totes les parcel·les eren propietat en exclusiva dels seus propietaris, i els carrers i els serveis passaven a dependre de l'Ajuntament. Una situació ideal, on es respectaven els drets de tots els propietaris i tots eren iguals. Bé, tot hagués continuat així si, com ja anteriorment havia passat, els entesos en lleis haguessin informat adequadament a tots i cadascun dels propietaris de la urbanització. Però això hagués estat demanar massa...

En la mateixa Assemblea, es va aprovar la dissolució de l'Entitat de Conservació.

La propietat de la zona comuna, a l'hora de fer la dissolució, es va repartir entre tots els propietaris tenint en compte la seva participació en la propietat de la parcel·la comuna. Com més gran era la parcel·la privada, més tant per cent els tocava en propietat de la parcel·la comuna. I això volia dir pagar més tant per cent de quota.

Aquesta manera de repartir les quotes no és obligada per llei i mai ho ha sigut. Tot i que el pensament popular i els interessos dels entesos en lleis fan que sigui així. Aquesta distribució de les quotes tant en pisos com en urbanitzacions les decideixen els constructors abans de la venda o els propietaris en el moment que són necessàries. Però no és veritat que les quotes hagin de ser proporcionals a la mida de la propietat. Aquestes poden ser establertes tenint en compte els metres quadrats de vivenda, a l'ús que es faci de la parcel·la, al valor cadastral d'aquesta, d'acord amb els ingressos familiars de les persones que viuen a l'immoble... Hi ha infinitat de possibilitats que són molt més justes i assumibles que la de les quotes basades en la grandària d'una parcel·la. I si, a més, una persona és propietària de vàries parcel·les, les quotes es multipliquen per molt. Com a referència, a Les Pinedes hi ha casos de propietaris que paguen quotes 15 vegades més elevades que d'altres i tot, per a mantenir una zona comuna en que hi ha una piscina. Hi ha casos de persones que els és impossible d'utilitzar la zona comuna però per llei estan obligats a pagar-ne les quotes. Hi ha casos de persones en situació precària, casos de persones que se'ls va obligar a adquirir una part de la zona comuna sense el seu consentiment i que ara s'han de fer càrrec d'unes despeses molt més elevades que els que sí que van voler adquirir aquesta part comuna voluntàriament.

El més greu de tot, és que tal i com està la Comunitat de Propietaris actual, dins el Règim de Propietat Horitzontal per Parcel·les, cap propietari de la zona comuna pot deixar de ser-ne sense el vot unànime de tots els propietaris de la Comunitat. I per tant, està obligat a pagar les quotes que se li van adjudicar aquell malaurat dia de l'any 2001... almenys fins que deixi de ser-ne, amb o sense el permís de la resta de propietaris.

El més assenyat i el més lògic hagués estat, un cop feta la dissolució, deixar un temps prudencial, esperar que l'Ajuntament i les Entitats superiors donessin per bona aquesta dissolució i informar i debatre quina podria ser la millor solució per a administrar aquesta part comuna. I sobretot, deixar que cada propietari decidís si volia renunciar a la seva part comuna o no, tenint en compte que a partir d'aquell moment les condicions anteriors havien canviat i serien molt més perjudicials per a un bon nombre de propietaris. Cal recordar que en aquell moment, després de la dissolució, l'única relació de comunitat que hi havia entre tots els propietaris de Pinedes i que els lligava, era la zona comuna.

Doncs bé, res de tot això es va fer bé.

El mateix dia de la dissolució de l'Entitat de Conservació, es va dir a l'Assemblea que “si volem que els propietaris tinguin més força a l'hora d'exigir el pagament de les quotes, el més beneficiós seria aplicar les normes de la Llei de Propietat Horitzontal”.

Suposo que les normes d'aquesta llei es devien explicar tant bé a tots i a cadascun dels propietaris que uns mesos més tard, es va aprovar per unanimitat que les quotes es paguessin en proporció al coeficient de participació, és a dir, que uns propietaris paguessin unes quotes molt més elevades que d'altres i de per vida. I fins i tot aquests, hi van estar d'acord... Suposo, perquè com que no ho van impugnar i fins i tot hi van votar a favor, deuria ser que són bona gent. Perquè us en feu al càrrec, un propietari pot pagar 90 euros l'any i un altre 1350 euros... Al cap de 15 anys, a quant deu pujar? (Jo sempre faig el símil que un s'ha comprat un cotxe i l'altre l'ha pagat). I tot, per a poder gaudir d'una piscina dos mesos i mig l'any i ser copropietari forçat d'una parcel·la rústica.

Bé, el que els entesos en lleis es van deixar d'explicar abans de la votació, va ser que hi havia altres opcions a l'hora d'administrar la zona comuna que haguessin estalviat desenes de milers d'euros als propietaris de Pinedes i que hagués contribuït notablement a fomentar la bona convivència entre veïns: La Comunitat Ordinària.

Aquesta situació, en la que la Comunitat té la mateixa força a l'hora de reclamar les quotes dels parcel·listes que té la Propietat Horitzontal, permet que els propietaris puguin, en el moment que ho decideixin, donar la seva part comuna a la resta. I mentre siguin propietaris, estan obligats a pagar les quotes que els siguin adjudicades. Cal recordar que el copropietari està obligat a pagar les quotes per ser propietari d'una part comuna i no pel fet d'estar sota el Règim de la Propietat Horitzontal o Comunitat Ordinària. Per tant, el fet que l'any 2001, els entesos en lleis aconsellessin a l'Assemblea constituir-se en Comunitat en Règim de Propietat Horitzontal per a poder tenir més força a l'hora de reclamar les quotes, no s'aguanta per enlloc.

Ara bé, els conflictes legals entre propietaris, sí que van augmentar i els beneficiats d'aquesta situació no en va ser pas els propietaris.

Un altre fet important que crida molt l'atenció, ha estat que des de la compra de la zona comuna fins a dia d'avui, com a mínim després de la dissolució de l'Entitat de Conservació l'any 2001 i l'any 2008, hi va haver la possibilitat que els propietaris de la zona comuna poguessin donar la seva part a la resta:

L'any 2001, després de la dissolució, la propietat comuna es va repartir entre els propietaris i aquests, no haguessin tingut cap impediment legal per a poder donar la seva part a la resta. Però curiosament, ningú ho va fer. Naturalment, una persona no pot fer cap donació si no sap que existeix la possibilitat de fer-la. Una altra vegada, els entesos en lleis sí que ho deurien saber, però potser van considerar que no era un detall prou important.

L'any 2008, on a causa d'uns defectes de forma en la situació i inscripció al registre de la zona comuna, hi va haver una altra possibilitat en la que tots els propietaris de la Comunitat, havien d'anar al notari per acceptar o renunciar a ser copropietaris de la zona comuna.

Una altra vegada, que estrany que ningú ho fes? Però ni una cosa ni l'altra. I la majoria ni sabia que hi havia aquesta opció. I el que encara és més gros, els que van assistir a l'assemblea on se suposa que es va explicar, tampoc se'n van assabentar. Jo em pregunto, què es deuria dir a l'assemblea i com es deuria dir, que ningú ho entengués?

Per acabar, després de veure quines són les causes del conflicte que hi ha entre els propietaris de la urbanització de Les Pinedes i la Comunitat de Propietaris, es podria dir que són una barreja entre la bona fe, el desconeixement, la desinformació i fins i tot, la mala sort.

És just que uns propietaris paguin unes quotes tant altes pel manteniment d'una zona comuna que mai han volgut i que se'ls va adjudicar per força?

És just que quan legalment podien renunciar-hi, no se'ls informés correctament que existia aquesta possibilitat?

És just que en l'actualitat, una majoria de propietaris se n'aprofiti d'aquesta situació per així, continuar pagant unes quotes irrisòries a costa dels propietaris que es veuen obligats a pagar unes quotes vergonyants?

Crec que quan hi ha una injustícia, encara que beneficiï a una majoria, hem de ser prou valents i honestos, i fer el que és correcte. Tenim l'oportunitat de canviar aquesta situació i contribuir a trobar una solució a aquesta injustícia que fa massa temps que dura, que impedeix que Les Pinedes sigui una urbanització on els seus habitants puguin viure en un clima de llibertat, igualtat i democràcia.

Per tot això, proposem a tots els habitants de Les Pinedes, abans de la propera Junta Ordinària 2018 de la Comunitat de Propietaris, que entre tots i especialment amb tots els membres que formen l'actual Junta de la Comunitat, una trobada per confeccionar una proposta conjunta destinada a solucionar aquest conflicte del que tots, d'una manera o altra, n'hem estat víctimes.

Crec, sincerament, que és possible trobar una proposta conjunta que beneficiï a tothom.

Gràcies.

Ivà Guillaumet Cornet, President de l'AVV de Les Pinedes de Castellnou